11. Classificació dels trets lingüístics presents en els topònims

Els trets lingüístics dels topònims que tenen una P (pronunciació) són els qui segueixen a continuació. Feim constar que la informació que donam sobre aquests trets pot ser en positiu o en negatiu. Entenem informació en positiu quan efectivament en l’exemple adduït hi ha presència del tret en qüestió. Per exemple, pel que fa al fenomen de l’harmonia vocàlica: molí, pronunciat [mulí], en positiu vol dir que efectivament en el municipi en qüestió el topònim amb P es pronuncia [mulí]. Per contra, si es pronuncia [molí] és una informació en negatiu. Aquest criteri crec que ens permetrà, en definitiva, elaborar un mapa lingüístic insular amb l’abast dels trets lingüístics estudiats.

11.1. Llista dels municipis amb la xifra clau

La llista dels municipis amb la corresponent xifra clau figura en l’annex 8.

11.2. Trets lingüístics analitzats

La xifra que apareix després del topònim estudiat es refereix a la xifra clau que té cada un dels municipis de les Illes Balears. Així, per exemple: Caloscamps 6 vol dir que el topònim Caloscamps pertany a Artà, perquè aquest municipi té la xifra clau nº 6.

1. Accent secundari: Caloscamps 6.
2. Adjunció de V antihiàtica: es Coarany 13.
3. Adjunció del prefix ES i/o A per fonètica sintàctica en posició inicial: Granja de s’Estamborer 53.
4. Afèresi: Comellar de ses Ametles 4.
5. Africació de la sibilant palatal sonora en posició interior: Penya Roja 6.
6. Apòcope: Can Cavella 21.
7. Assimilació consonàntica: Font de Son Baptista 52.
8. Assimilació vocàlica: Camí de sa Socarrada 1.
9. Barbarismes: Ca na Dolores 53.
10. Caiguda de la semiconsonant U del diftong creixent: Camí de ses Questions 46.
11. Caiguda de la vocal final A, o de E en els plurals, en el grup IA en posició final: Badia d’Alcúdia 2.
12. Caiguda de R o L en situació interior implosiva en contacte amb una labial: Caseta d’en Palerm 37.
13. Caiguda de S sibilant sonora intervocàlica: Camí de sa Malea 4.
14. Caiguda de S sibilant sonora intervocàlica i adjunció de V antihiàtica: Puig de ses Gatoves 11.
15. Canvi de líquida L per R en posició medial intervocàlica: Can Gorilla 49.
16. Desafricació de la X en posició implosiva: Rota de Can Calixto 25.
17. Desgeminació: Son Cabila 13.
18. Desplaçament d’accent: Can Music 43.
19. Diftongació de la O en síl·laba inicial: Bosc de So n’Olesa 52.
20. Dissimilació consonàntica: Molí de Son Bennàsser 23.
21. Dissimilació vocàlica: Can Peloni 10.
22. Ensordiment de la sibilant sonora intervocàlica: Font des Maresos 1.
23. Epèntesi: es Molí d’en Cendra 49.
24. Forma no monoftongada per arcaisme: Coma de s’Era 4.
25. Geminació de la L: Camí de Galilea 11.
26. Harmonia vocàlica: Avenc des Molins 4.
27. I consonàntica intervocàlica: Avenc de sa Talaia Freda 6.
28. Iodització: Far Vell 4.
29. L implosiva sobretot en posició inicial: Costa de s’Alqueria 43.
30. Labialització d’una E neutra per influència d’una labial: Abeurador des Pouet 12.
31. Manteniment de la fricativa palatal sonora en posició interior intervocàlica: Platja de Sant Telm 4.
32. Metafonia: Síquia Reial (tb. Síquia Mestra) 2.
33. Metàtesi: Cas Teixidor 3.
34. Monoftongació: Camí de ses Quarterades 1.
35. Palatalització de la sibilant sorda en posició inicial: sa Cisternassa 13.
36. Palatalització de la vocal sobretot en posició inicial: Cas Gegant 49.
37. Pas de la labial B inicial a V: Can Biscaí 6.
38. Pas de la sibilant S en posició implosiva a I semivocal: Camí de Masdeu 27.
39. Pas de l’oclusiva velar sorda K en posició implosiva a I semivocal: Can Pere Agnès 3.
40. Pas de Sant a Son: Santuari de Sant Salvador 21.
41. Plural analògic: es Pins Vesos 20.
42. Pronúncia per influència d’una etimologia popular: Can Pixedis 3.
43. Reducció de dues E neutres o de dues O: la Bona Fena 53.
44. Reducció de nasals: Santa Anna 2.
45. Rotacisme: Banc d’Eivissa 11.
46. Sensibilització de la R: el Cor de Jesús 28.
47. Síncope: Garriga d’en Guerau 5.
48. Sonorització de l’oclusiva dental sorda: Camí de s’Heretat 2.
49. T i/o R adventícia: So n’Etzèbit 13.
50. Tancament de O en U per influència d’una labial: Casa des Obacs 19.
51. Timbre de la vocal àtona: Can Peret 1.
52. Timbre de la vocal tònica: Can Julià Marron 40.
53. U consonàntica intervocàlica: sa Creueta 53.
54. Ultracorreccions: na Joliana 41.
55. V antihiàtica no procedent de sibilant S intervocàlica: Caseta d’en Reüll 40.