8. Fonts escrites utilitzades

a. Els grans reculls de toponímia no urbana a les Illes Balears

1. La primera font escrita buidada va ser la Gran Enciclopèdia de Mallorca. Fou publicada pel Grup Serra entre 1988 i 1999 (Promomallorca Ediciones, S.A.) com a suplement dels diaris “Última Hora” i “Diari de Balears”. Consta de 22 volums, els tres darrers, corresponent a un atles, consten de dos volums amb informació geogràfica sobre els municipis mallorquins i un tercer amb cartografia, amb un mapa de Mallorca a escala 1:25.000. Posteriorment sortiren tres volums com a apèndixs. L’esmentat Mapa de Mallorca fou elaborat a partir del Mapa Topogràfic Balear, a escala 1:5.000 propietat de la Conselleria de Medi Ambient, Ordenació del Territori i Litoral i de la base de dades cartogràfica de l’Institut Municipal d’Informàtica de l’Ajuntament de Palma.

2. La segona font que es tingué en compte fou el Corpus de toponimia de Mallorca (Palma de Mallorca 1962-67) de J. Mascaró Pasarius, amb 105 fascicles enquadernats en 6 toms. Complementa el Mapa General de Mallorca (1958) del mateix autor, amb una escala aproximada de 1:31.250 i 53 làmines.

3. La tercera font és Les Illes Balears, poble a poble, amb el subtítol Etimologia, toponímia i cultura popular, en 4 volums. Editat pel COFUC (Consorci per al Foment de la Llengua Catalana i la Projecció Exterior de la Cultura de les Illes Balears), Conselleria d’Educació i Cultura del Govern Balear (2007), a càrrec de Bernat Campins Llebrers, Antoni Ordinas Garau i Margalida Truyol Sureda, tret del volum dedicat a Menorca, a càrrec de Xavier Gomila Pons. El primer i segon volum tracta de Mallorca, el tercer de Menorca i el quart d’Eivissa i Formentera.

4. La quarta font és el Nomenclàtor de la toponímia major de les Illes Balears, publicat també pel COFUC el 2007, a càrrec de Joan Antoni Llauger Rosselló, Antoni Ordinas Garau i Hermínia Planisi Gili. Comprèn 107 mapes a doble pàgina, 78 dels quals corresponen a Mallorca, 14 a Menorca, 12 a Eivissa i 3 a Formentera, mentre que l’escala varia entre 1:25.000, 1:30.000 o 1:35.000 i, pel que fa al nombre de topònims inclosos, és de 10.268.

5. La cinquena font és el Mapa Topogràfic de Mallorca, a escala 1:5000. Fou un encàrrec de la Conselleria d’Obres Públiques i Ordenació del Territori del Govern Balear l’any 1989. Els organismes encarregats de l’elaboració foren l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) i l’Empresa Municipal d’Informàtica de l’Ajuntament de Palma (EMISA). Aquestes entitats comanaren la feina al Departament de Ciències de la Terra de la UIB. El MTIB, a escala 1:5.000, es compon d’un total de 770 fulls, dels quals 522 corresponen a Mallorca, 114 a Menorca, 101 a Eivissa i 33 a Formentera. Les tasques començaren el 1990 i duraren fins el 1996, i segons Antoni Ordinas, coordinador de la tasca, s’arribaren a recollir 50.029 topònims, amb una densitat mitjana de 11’01 topònims per Km².

b. La bibliografia toponímica complementària

Els aplecs i estudis sobre toponímia, referits sobretot a Mallorca, buidats per a ser inclosos en el NOTIB, a part de les obres ja esmentades es pot consultar la bibliografia complementària en l’annex 4.