9. Les fonts orals utilitzades. Metodologia

A part de les grans obres esmentades sobre toponímia no urbana i de la bibliografia utilitzada, hem tengut en compte la informació que ens han donat els informadors a través del testimoni oral. Les sessions de treball de camp han tengut lloc generalment en el municipi respectiu. De vegades hem tengut un informador únic, però, majoritàriament, ha estat un grup de persones més o menys nombrós els qui ens han donat la informació. N’adjuntam la llista amb els noms complets i malnom i data de naixement i, en alguns casos, de defunció. També adjuntam una sèrie de fotografies de les sessions amb els informadors.

9.1. Les fases del projecte a Mallorca

La metodologia aplicada ha passat per diferents fases des de 1999, quan s’inicià pròpiament el projecte, a Mallorca. Comptat i debatut podríem parlar de tres fases:

1. La primera fase va des de 1999 fins a 2009. Les actuacions tenen un fidel reflex en les actes de la CTAL, que justament comencen amb la sessió del 10 de desembre de 1999 i s’acaba el 2009. Les tasques es limiten al buidatge de la Gran Enciclopèdia de Mallorca i a resoldre els diferents casos problemàtics amb què ens anàvem trobant, no solament de Mallorca sinó també de Menorca, on treballava Xavier Gomila, i d’Eivissa i Formentera, on feia feina Enric Ribes, incorporats a la tasca el 2003 i el 2004 respectivament. L’obra de referència metodològica a la qual ens ateníem en general, a part del precedent del decret de Toponímia de 1988, amb el vistiplau de la SF de l’IEC, era el document sobre Transcripció i Normativització toponímica, elaborat per Cosme Aguiló, aprovat en diverses sessions de la SF, la darrera de les quals l’1 de juliol de l’any passat. També es debateren i resolgueren diverses peticions d’assessorament, com és ara la que es va fer per part de la Direcció General de Política Lingüística, el 2001, sobre les poblacions menors, topònims costaners i camins rurals, i d’altres peticions que ens arribaren d’ajuntaments de les Illes Balears. D’altra banda, durant els darrers mesos d’aquesta etapa es resolgueren els casos pendents de les llistes de les illes menors.

2. La segona fase comença l’any 2009 i acaba el 2013, amb diversos esdeveniments importants: el començ de les sessions de treball de camp amb els informadors dels pobles de Mallorca, el primer dels quals a Santa Maria, el 6 de març, amb informador únic. D’altra banda, el 30 de gener de 2009, queden aprovades les llistes d’Eivissa i Formentera. Així mateix, en el cas de Montuïri, es fa un buidatge de diverses fonts complementàries per a millorar la llista inicial. Les fonts buidades també s’aplicaren a la resta de municipis de Mallorca: el Mapa de Mallorca de J. Mascaró Pasarius, el Mapa Topogràfic de Mallorca a escala 1:5000, l’obra Les Illes Balears poble a poble, el Nomenclàtor de Toponímia Major del Cofuc i el mapa de la Gran Enciclopèdia de Mallorca. A la fi, en la reunió de la CTAL del 30 d’abril de 2010 s’aprovaren formalment les llistes definitives, amb algunes esmenes incorporades, de les Pitiüses i de Menorca. També és destacable l’absència de reunions de la CTAL des de la sessió de 27 de maig de 2011 fins a la del 8 de febrer de 2013, per qüestions politicoadministratives, durant el govern del president Bauzà.

3. La tercera fase començà el 24 de gener de 2014 i ha durat fins avui. Representa la darrera embranzida del projecte. L’objectiu ara ha estat aprovar a cada sessió de la CTAL les llistes d’un grup de municipis per ordre alfabètic tot fent constar amb una P els topònims amb un determinat tret lingüístic d’interès. En el cas de municipis de costa es destrien els noms de les illes, illots, esculls, seques i talassònims. També es destrien, en determinats municipis, els noms de les urbanitzacions. Les llistes foren elaborades a partir del buidatge de les fonts citades en el paràgraf anterior i de la informació oral aportada pels diversos informadors. Les llistes aprovades consten en les actes corresponents.

L’aprovació de les llistes en les reunions de la CTAL de 2014 es fa d’acord amb el següent calendari:

24-I-2014: Alaró, Ariany, Marratxí, Montuïri, Petra i sa Pobla.

28-II-2014: Alcúdia, Algaida, Campanet, Campos i Pollença.

28-III-2014: Andratx, Artà, Bunyola, Calvià i Capdepera.

2-V-2014: Escorca, Esporles, Felanitx, Inca i Llucmajor.

27-VI-2014: Manacor, Porreres, Sant Llorenç i Selva.

11-VII-2014: Palma, Sencelles, Sineu. Sóller i Valldemossa.

26-IX-2014: Búger, Consell, Costitx, Deià, Estellencs i Lloseta.

24-X-2014: Banyalbufar, Binissalem, Fornalutx, Lloret de Vistalegre, Llubí, Mancor de la Vall, Maria de la Salut, Santa Eugènia i Vilafranca de Bonany.

21-XI-2014: Llubí, Puigpunyent, Sant Joan, Santa Maria i Son Servera.

17-XII-2014: Muro, Santa Margalida, Santanyí i ses Salines.

Entretant s’havia anat fent un buidatge de les diverses obres ja esmentades en l’apartat de bibliografia, sobretot dels treballs de Cosme Aguiló, Antoni Ordines, Onofre Rutlan, Tomàs Vibot, etc. D’altra banda, s’havia fet un buidatge de les llistes que en el seu moment havien enviat els ajuntaments en resposta a la petició que els havia fet la CTAL, després de sotmetre a la seva consideració la llista sorgida del buidatge de la Gran Enciclopèdia de Mallorca. A més, calia comptar també amb la informació que havíem recollit a través de les sessions de treball de camp amb els informadors, tasca que no s’havia aturat des de 2009. El resultat de tota aquesta feina donà lloc a les llistes definitives que serien aprovades tot al llarg de 2015. Cal fer constar també, que es revisaren els casos de topònims amb una P de pronunciació i es destriaren de les llistes generals dels municipis les urbanitzacions, a més dels noms d’illes, illots, esculls, seques i talassònims. El calendari de les sessions de la CTAL durant el 2015 fou el següent:

29-IV-2015: Alaró, Alcúdia, Algaida, Andratx, Ariany, Artà, Banyalbufar, Binissalem, Búger, Bunyola i Calvià.

8-V-2015: Campanet, Campos, Capdepera, Consell, Costitx, Deià, Escorca, Esporles, Estellencs, Felanitx i Fornalutx.

26-VI-2015: Inca, Lloret de Vistalegre, Lloseta, Llubí, Llucmajor, Manacor, Mancor de la Vall, Maria de la Salut, Marratxí, Montuïri i Muro.

20-XI-2015: Palma, Petra, Pollença, Porreres, Puigpunyent, sa Pobla, Sant Joan, Sant Llorenç des Cardassar, Santa Eugènia i Santa Margalida.

4-XII-2015: Santa Maria del Camí, Santanyí, Selva, Sencelles, ses Salines, Sineu, Sóller, Son Servera, Valldemossa i Vilafranca de Bonany.

Finalment, a la reunió de la CTAL del 3 de març de 2017 tingué lloc l’aprovació final de tots els municipis de les illes Balears.

9. 2. Criteris aplicats en la recollida de materials

Ja hem esmentat els límits del projecte. Es tractava de formar un nomenclàtor no referenciat dels topònims no urbans actuals de les Illes Balears. No és mester dir que no n’ha resultat un corpus absolutament exhaustiu, sinó un corpus suficientment ric que ens permeti orientar qualsevol usuari sobre quins són els topònims balears, com s’escriuen, com es pronuncien i com és la forma única que consideram més apropiada per a figurar en la retolació. D’altra banda, pensam que aquest Nomenclàtor pot ésser, junt amb la resta dels grans treballs de toponímia ja citats, la base de dades que, després d’un procés de selecció, pot conformar el fonament del gran Nomenclàtor Toponímic Georeferenciat de les Illes Balears, que pensam que ja hauria de ser una realitat en el món d’avui.

En la primera fase del projecte ja hem dit que ens limitàrem a consignar els topònims que surten en la GEM. Anys després decidírem afegir les grans obres ja esmentades, i, a partir de 2009 començàrem els treballs de camp amb els informadors. Ens interessa, però, remarcar que acceptàrem només aquelles formes que els informadors dels pobles en qüestió coneixien. Ara bé, les raons del desconeixement poden ser diverses i no sempre hem d’atribuir aquest fet a la possible ignorància dels informadors. Pensem que hi ha algunes de les obres esmentades, com és ara el Mapa de Mallorca de Mascaró Pasarius, que ja té més de mig segle des que fou publicat, el 1958. El mateix Mapa Topogràfic de Mallorca, a escala 1:5000, es formà a partir d’entrevistes duites a terme entre 1990 i 1996. Han passat més de 20 anys. És més que probable que molts d’aquests topònims recollits en aquell moment avui ja hagin desaparegut irremissiblement. Sort tenim, però, que els nostres riquíssims arxius amaguen encara molts de tresors inconeguts i, en no pocs casos, esperem que un dia puguem completar el dibuix primfilat de la nostra toponímia.

9. 3. El treball de camp

A Mallorca

Les tasques de treball de camp amb els informadors començaren el 2009, amb una primera incursió a Santa Maria. En aquest cas disposàvem d’un informador únic, però molt bon coneixedor de la toponímia local: Mateu Morro. Després seguirien Artà, Andratx, Petra, Montuïri, etc. Aquell any anàrem a 20 pobles i férem 34 reunions. L’any següent, el 2010, anàrem a 30 municipis i férem 73 sessions de feina. El 2011, foren només 7 els pobles visitats, però hi férem 45 sessions de treball. El 2012, hi hagué una reducció considerable de la feina feta. Visitàrem només 5 municipis en 11 sessions de feina de camp. El 2013, només hi hagué una sortida a un poble i, el 1914, a dos. El 2015, seguiren les sortides de camp a 50 municipis i 64 sessions i, finalment, el 2016, hem treballat en 9 pobles en 9 sessions.

Vegeu la relació dels treballs de camp, a Mallorca, per pobles i dates en l’annex 5

La feina de treball de camp consistia a anar llegint als informadors i informadores cada un dels noms que componien la llista elaborada prèviament a partir dels corpus buidats esmentats. Es consignaven només els topònims coneguts pels informants i d’altra banda, s’aprofitava per incorporar nous topònims i/o corregir els errors evidents de forma dels que ja teníem. Incorporàrem també les formes sinònimes, fins a un màxim de dues formes per a cada topònim. Pel que fa a la georeferenciació no es tingué en compte més que per assegurar que el topònim en qüestió es trobava en el municipi on es feia la recerca. Les sessions de feina han durat des d’una hora, com a mínim, a tres hores, més o menys. En general en voldria destacar la bona disposició de les persones informadores i la franca camaraderia que es formà després de les llargues sessions de feina. No és mester dir que tots hi aprenguérem moltíssim.

A Menorca

En el cas de Menorca la feina del NOTIB va començar amb el buidatge del MTIB de 1995 a Menorca a escala 1:5000, amb els topònims del qual es van fer les llistes inicials de cada un dels 7 municipis de l’illa. A banda d’aquesta font, es van buidar també dues obres més: el Mapa general de Menorca, de J. Mascaró Pasarius, i Menorca. Su población rural, un conjunt d’articles de Jaume Ferrer Aledo, publicats a la “Revista de Menorca” entre 1949 i 1951. Es tracta de dos treballs que, de manera diferent però molt detallada, recullen els noms de les possessions de Menorca, alhora que incorporen també un nombre molt important, sobretot el primer, de topònims litorals. Amb les dades d’aquestes dues obres es va elaborar una taula comparativa amb els noms de les possessions, separades per municipis i ordenades alfabèticament.

A partir d’aquí es va començar la feina de camp. Es van cercar informadors, principalment pagesos d’edat, de cada municipi, quasi sempre dos o tres en cada un d’ells, per tal d’assegurar un coneixement precís de totes les possessions del terme. En definitiva, es va entrevistar aquests informadors amb l’objectiu de recollir de viva veu els noms de les possessions i veure si es corresponien, en nombre i forma, amb els obtinguts en el buidatge del Mapa general de Menorca i de Menorca. Su población rural. Tot açò, amb la voluntat final de contrastar aquesta informació amb la de la llista inicial del NOTIB, per tal de complementar-la i, amb la informació de la pronúncia exacta de cada topònim, poder-ne establir la forma gràfica més adient.

Però amb aquestes entrevistes es van resoldre només els problemes relacionats amb una part dels topònims menorquins del NOTIB: els noms de les possessions. Restava encara comprovar i normalitzar la resta de topònims de l’interior i els topònims costaners. Per açò es va començar una segona fase d’enquestes orals. En aquestes enquestes, d’una banda, es van cercar, de nou, informadors de cada municipi, en molts casos els mateixos que en les enquestes anteriors, i se’ls va llegir la llista de topònims del seu terme, per tal de confirmar o no l’existència del topònims en qüestió amb la corresponent localització dins del terme municipal. També se’n donava la pronúncia i, en molts casos, s’afegien d’altres topònims rellevants que no apareixien en el recull del NOTIB.

D’altra banda, es van buidar dues obres que contenen un volum molt important de topònims litorals: l’esmentat Mapa general de Menorca i Nuevos datos sobre la isla de Menorca, un altre recull d’articles de Jaume Ferrer Aledo, publicats també a la Revista de Menorca, el 1909. A partir d’aquí es van entrevistar diversos pescadors de cada un del municipis de l’illa i es va fer un recull de topònims de la costa de cada terme. Després es van comparar els topònims extrets de les obres escrites amb els obtinguts dels informadors orals i es van esmenar i completar els topònims litorals de les llistes del NOTIB.

Finalment, per tal d’aprovar definitivament les llistes de cada un dels pobles, es van fer consultes puntuals als informadors ja entrevistats i a d’altres de nous, de cara a solucionar problemes amb alguns topònims concrets. Després de tot aquest procés, i amb data de 30 d’abril de 2010, es van aprovar a la CTAL les llistes definitives dels pobles de Menorca. De llavors ençà, la feina dels municipis de Mallorca del NOTIB ha coincidit amb el treball de camp, a Menorca, per a la realització del Nomenclàtor georeferenciat de la toponímia de Menorca. Aquest treball de camp s’ha aprofitat també per a fer petites esmenes a les llistes de Menorca aprovades el 2010, de manera que les llistes que es presenten ara, a la finalització del projecte del NOTIB, com a definitives, són més riques i precises.

Es ressenyen aquí les entrevistes en què s’ha recollit un volum important de la toponímia dels diferents municipis menorquins, la majoria realitzades específicament per al projecte del NOTIB. En alguns casos, però, es tracta d’entrevistes més antigues, que es van fer en el marc d’altres investigacions.  Així mateix, s’han deixat de banda moltes altres entrevistes corresponents també a d’altres projectes d’investigació sobre la toponímia de Menorca i de les quals, tanmateix, s’han aprofitat dades puntuals per al NOTIB.

Vegeu la relació dels treballs de camp, a Menorca, per pobles i dates en l’annex 5.

A Eivissa

En el cas d’Eivissa, la feina del NOTIB té un precedent en una tasca prolongada de més de vint anys de recerca toponímica, a partir de fonts directes, orals, i amb el suport del coneixement personal del territori. Des que, l’any 1991, Enric Ribes centra la seua atenció en la toponímia, com a vincle d’unió entre llengua i territori, i va recopilant una base de dades considerable, que inclou els topònims del Mapa Topogràfic Balear (1988), escala 1:5.000, devers 7.000 noms de lloc d’Eivissa i Formentera, i uns 8.000 topònims i microtopònims més, de collita pròpia, que corresponen sobretot a la costa. D’aleshores ençà, es varen succeir les publicacions de tot tipus: divulgatives i d’erudició; estudi etimològic i recollida oral de topònims. En aquest sentit, La toponímia de la costa de Sant Joan de Labritja (1993), La toponímia de la costa de Sant Antoni de Portmany (1995) i La toponímia costanera del municipi d’Eivissa (2006) són tres reculls de la toponímia de la costa eivissenca que aporten milers de microtopònims mai recollits abans.

Tots els topònims d’Eivissa integrats en el NOTIB procedeixen d’informacions orals. La majoria procedeixen de fonts pròpies, publicades o inèdites, i són fruit del treball de camp. Però també n’hi ha que procedeixen d’altres reculls de toponímia oral o de treballs que s’han basat en la feina de camp. Entre aquests últims cal esmentar treballs de Cosme Aguiló, de Joan Marí Cardona, del Mapa Topogràfic Balear (1988) i de diversos nomenclàtors toponímics elaborats per l’Institut d’Estudis Eivissencs, a més d’estudis més de detall, de zones concretes, de Marià Torres i Torres i de Felip Cirer i Costa, per una banda, i de M.A. Costa i Carles Torres per una altra.

El llarg període de temps en què s’ha recollit tot aquesta informació explica que a hores d’ara no disposem d’informació més concreta sobre els informadors (data de mort, si s’ha produït, o fotografies), i que sigui difícil i laboriós recuperar-la ara. Cal pensar que a Eivissa la població és dispersa i, quan es varen fer les enquestes orals, la immensa majoria de cases del camp no tenia telèfon. Això, ara, dificulta la compleció de les dades, bé que es tracta d’una llacuna que a poc a poc es pot anar emplenant.

A Formentera

En el cas de Formentera, la recollida principal de topònims es va fer el mes d’octubre de 1993, quan un equip format per Pilar López, Enric Ribes i Gaspar Valero, dirigit pel doctor Joan Miralles, va fer un extens treball de camp a tota l’illa al llarg de deu dies. El resultat és «Estudi toponímic general de l’illa de Formentera», un treball inèdit que replega més de 4.000 topònims de Formentera.

Posteriorment, dos treballs, més de detall, han vengut a completar el resultat del treball anterior.  Es tracta de dos treballs de Vicent Ferrer i Mayans i Dolors Clota Garcia (2002), per un costat, i del mateix Vicent Ferrer Mayans amb Raquel Guasch i Ferrer (2007) per una altra.

Aquests tres treballs fan de Formentera, sense cap dubte, l’illa més ben estudiada des del punt de vista toponímic, de tot el conjunt de les Balears.

Com en el cas anterior, es fa difícil saber a hores d’ara si s’ha produït el traspàs d’alguns dels informants, i quan ha estat, així com obtenir-ne fotografies, perquè hi concorren les mateixes circumstàncies –o semblants- que a l’illa d’Eivissa.

 

9. 4. Els informants

Per a la formació dels equips d’informadors i/o d’informadores de cada municipi hem tengut en compte, de primer, els contactes personals que teníem i, en bona part de casos, hem acudit també a l’ajuda dels ajuntaments respectius. La confecció de la llista s’ha fet en definitiva a través del mètode de la bolla de neu: un informador ens ha duit a l’altre. En alguns casos hem acudit a l’informador únic. En aquests casos es tracta de persones que tenen un coneixement del medi local absolutament excepcional.

Vegeu a l’annex 6 la llista dels informants de cada municipi per ordre alfabètic del primer llinatge.

9.5. El material fotogràfic

Les il·lustracions es refereixen a les imatges de les persones que ens han informat amb l’any en què es va fer la fotografia en el curs d’alguna de les sessions de treball de camp. D’altra banda, a l’inici de la llista toponímica de cada poble hi ha també el portal interactiu del terme municipal en google-earth.

Vegeu a l’annex 7 la llista de les il·lustracions dels municipis de Mallorca amb l’any en què es va fer la fotografia.